Podem tenir amics a l’altra trinxera política?

L’amistat sempre té un punt atzarós, no triem del tot de qui som amics i depèn de circumstàncies externes. Així, la base de l’amistat són les convivències i records viscuts i compartits, però amb el pas del temps es fa indispensable tenir un seguit de valors i ideals comuns o el pas del temps anirà recentint la relació.

Tenir amics que pensen diferent ens ajuda a ampliar la nostra mirada. Estar rodejats de persones que pensen com nosaltres ens tanca en bombolles que limiten la nostra capacitat d’imaginar altres móns i altres formes d’entendre i organitzar la societat. Encara que costi, que sigui incòmode, que faci mandra, tenir amics que estan a les nostres antípodes és un regal per a nosaltres i per a la democràcia.

Per mi és un orgull tindre amics de pensament polític, religiós i valors diferents als meus.

Sempre demano que m’ajudin a entendre el seu parer quan conversem i no estem d’acord. Els animo també a que s’esforcin a entendre les meves opinions en els punts on ells estan a “l’altra trinxera”. És un gran aprenentatge que acostuma a suavitzar les posicions d’ambdues parts i sempre s’arriba a algun punt coincident reconfortant.

Què passa? Passa que, d’entrada, dins d’ambdues persones s’hi han prioritzat  (i de forma espontània) altres factors a part de la ideologia: potser l’estima per tot allò altre en què sí coincidiu, afecte pel pas dels anys, o -potser sí- justament la diferència ideològica és el punt que dota d’especial valor i atractiu la vostra amistat: quanta, tantíssima, riquesa aporta el fet de voler pròxima una persona amb una textura vital tan diferent. L’aprenentatge està assegurat.